El 3 de maig passat, el govern municipal de Seül va desautoritzar la celebració de l’Orgull de Seül a la Plaça de Seül. Aquesta discriminació institucional contra l’LGTB va rebre un allau de crítiques intenses. La nostra marxa no pararà.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: 희중
Redacció: 권태
Revisió del text redactat: Miguel
El 3 de maig passat, el Comitè de la Ciutadania Metropolitana de Seül per a l’Operació de la Plaza Oberta, que regula l’operació dels establiments públics del municipi, va decidir prohibir que el Festival Cultural Queer de Seül (SQCF per la seva sigla en anglès), programat per a l’1 de juliol, tingués lloc a la Plaça de Seül. En lloc seu, va permetre la celebració del Concert de la Recuperació dels Adolescents i dels Joves convocat per la Fundació Cultural de CTS, un mitjà de comunicació cristiana i hostil a la comunitat LGTB.
Uns dies després de la presa de decisió, es va fer pública l’acta del comitè municipal, la qual va provocar la ràbia dins el col·lectiu LGTB. “El comitè ha de desautoritzar els festivals com aquest que provoquin controvèrsia i problemes”, confirmaven els membres del comitè segons l’acta, afegint “(L’SQCF) no és bo per a l’educació”. També argumentaven en contra de la seva celebració a la plaça central de la ciutat “per considerar el seu caràcter públic, protegir la integritat de la ciutadania i evitar el perjudici del veïnat”. El Comitè Organitzador de l’SQCF i els veïns de la ciutat assenyalen que és el resultat d’una administració discriminatòria.
No és la primera vegada que els esdeveniments queer pateixen discriminacions institucionals. El contingut i la celebració del mateix SQCF han estat contínuament censurats i pressionats per l’ens municipal. El festival esportiu de Dones Queer (Queer Women en anglès) també va patir la decisió unilateral del govern local de prohibir el seu ús d’un centre esportiu, pel qual va recórrer al tribunal i va guanyar el judici al final. A més a més, amb el motiu de combatre les trames d’odi que intenten enfonsar el festival, en 2015 el Comitè de l’SQCF va convocar la Cua de l’Arc del Cel per declarar la seva celebració davant una comissària. Si algú vol convocar una manifestació a Corea, és obligatori declarar la seva celebració davant la comissària corresponent; en 2015, el Comitè de l’SQCF es va veure obligat a fer la cua per aquest motiu a causa de la decisió de la Comissària de Namdaemun i havia de demanar ajudes de la ciutadania perquè les entitats homòfobes no s’hi colessin.
Llegiu aquest article per saber més de les discriminacions administratives contra els esdeveniments LGTB: L’Orgull de Seül torna als carrers, marcat per les discriminacions institucionals
El Comitè de l’SQCF va anunciar que convocaria l’orgull l’1 de juliol de totes mesures. La comunitat universitària també s’hi va sumar per donar el suport a l’SQCF. Més de 20 entitats de 10 universitats al voltant del Comitè dels Drets dels Estudiants i de la Minoria de la Universitat Nacional Seül van convocar la Marxa Universitària de l’Arc del Cel. La marxa va tenir lloc el 12 de mai a Sinchon, on l’SQCF havia tingut lloc en 2014 i havia estat atacat violentament per les forces LGTBfòbiques. Diversos clubs universitaris LGTB, com ara QIS (Universitat Nacional de Seül), Hongbansa (Universitat Hongik) i HYQueer (Campus Erica de la Universitat Hanyang, on van rebutjar el seu cinquè intent de guanyar el reconeixement), van prendre la paraula a l’acte i els participants van desfilar amb banderes i cartells de mà per Sinchon al ritme queer de les cançons K-Pop. Van terminar la desfilada amb Into the new world de Girls’ Generation, la cançó favorita de l’orgull.
Llegiu aquest article per saber més dels problemes amb els quals s’enfronten els clubs LGTB de les universitats coreanes: El no al club LGTB a les universitats coreanes: “Nosaltres sí existim en aquest campus”
Per altra banda, a la Universitat Sungkonghoe, coneguda per les seves discussions actives sobre els drets humans i també pel seu lavabo per a tothom, els estudiants van programar el 1er Miniorgull, però van encarar-se amb el rebuig homòfob. Els cartells contra el Miniorgull van aparèixer per tot arreu del campus i el govern universitari també va mostrar-s’hi contrari. Ara bé, el govern universitari va retirar el seu rebuig després d’una reunió amb els convocants del miniorgull i amb el consell estudiantil i el miniorgull va poder tenir lloc retardat el 20 de juny.
Llegiu aquest article per saber més de la Universitat Sungkonghoe: “Que fem política quan anem a cagar?”: les polèmiques inventades davant el ‘lavabo per a tothom’ a les universitats
Diverses organitzacions de drets LGTB van publicar el comunicat per solidaritzar-se amb l’SQCF. La solidaritat des de l’estranger va venir principalment de l’Orgull de Taiwan i de l’Orgull de Hong Kong. Les entitats religioses com ara el Consell Nacional de les Esglésies a Corea (National Council of Churches in Korea), Aliats Catòlics Arcus (Catholic LGBT+ Ally Arcus) i l’Església per a Tothom P.U.B. també van emetre el comunicat de solidaritat.
El Comitè de l’SQCF planeja una altra Cua de l’Arc del Cel per tal de declarar davant la comissària el siti de la festa i la ruta de la marxa. Malgrat tot tipus de discriminacions i d’odi, els vostres companys són aquí a Corea per fer florir un altre arc del cel aquest estiu.
* Aquest article es va actualitzar per darrera vegada el 31 de mai. El Comitè de l’SQCF va anunciar el 7 de juny que l’orgull tindria lloc a Eulji-ro 2-ga.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: 희중
Redacció: 권태
Revisió del text redactat: Miguel
コメント