El Festival Cultural Queer de Seül (Seoul Queer Culture Festival, SQCF) és el festival cultural més gran del col·letiu LGTB de Corea del Sud i també una manifestació reivindicativa per denunciar les discriminacions contra el col·lectiu. Enguany ha fet 23 anys i ha tornat a sortir als carrers després de tres anys d’absència per la pandèmia, malgrat tot tipus de tractaments discriminatoris de l’Ajuntament de Seül.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 권태, 레이, 에스텔
L’últim 16 de juliol han celebrat el Festival Cultural Queer de Seül, l’orgull més gran del país, a la Plaça de Seül. En els darrers dos anys la Covid-19 ha forçat que se celebrés en línia, de manera virtual, però enguany una gran multitud de participants han pogut tornar a la plaça i als carrers. La discòrdia amb l’Ajuntament de Seül va marcar la preparació del festival, en què la calor i els núvols va perdurar fins que va començar a ploure a bots i barrals i la manifestació LGTB-fòbica encerclava la plaça fent soroll sense parar. Malgrat tot, l’Organitzadora del Festival calcula, presumida de l’èxit, que més de 135 mil persones van venir a gaudir de les activitats cultural-polítiques.
L’Ajuntament no hi col·labora
Aquí veurem com l’Ajuntament de Seül s’ha mostrat poc col·laboratiu amb l’Orgull, el qual exemplificaria com les institucions de Corea del Sud han discriminat el col·lectiu LGTB. El conflicte principal resideix en l’anomenat Comitè de la Ciutadania Metropolitana de Seül per a l’Operació de la Plaza Oberta (Seoul Metropolitan Citizens' Committee for Operation of Open Plaza). Aquest comitè, convocat pel govern municipal, va explicar que estudiaria si l’Orgull era un festival ‘sa’ i decidiria autoritzar o no la seva celebració. Aquest procés és extraordinari, perquè l’única cosa que cal habitualment per realitzar activitats a la plaça és presentar una declaració d’ús i el permís per part del Comitè o de l’Ajuntament no es troba dins els requeriments ordinaris.
La decisió final del Comitè confirmava que s’autoritzava la celebració de l’Orgull sota les condicions que no hi haguessin persones que exposessin massa el seu cos i que no s’hi venguessin productes obscens. Va afegir que, en detectar-se cap cas, restringiria la celebració de l’Orgull en els anys vinents. Aquesta decisió va en paral·lel amb la postura de la banda LGTB-fòbica, que ha demanat a l’ens local la prohibició de l’Orgull insistint que s’hi vendien productes en forma de genitals.
Ara bé, segons l’acta del Comitè publicada en línia, aquest no aconseguia definir ben bé què significava exactament “exposar massa el cos” ni què eran “productes obscens”. Encara més, alguns membres del Comitè sostenien que l’ésser de les persones LGTB era perjudicial per a la infància o que calia assentar un precedent per evitar les futures celebracions. La decisió del Comitè mostra la manera com les institucions públiques sud-coreanes censuren l’ésser de les persones LGTB i les seves activitats partint de l’odi i de la falsa fe que “el col·lectiu LGTB i les seves festes seran immorals”.
Aquests no són els únics casos de discriminació administrativa que han patit els actes del col·lectiu LGTB
Així mateix, l’alcalde de Seül, Oh Se-Hoon, es va entrevistar amb el diari sud-coreà Kukmin (The Kukmin Daily). “Personalment m’oposo a la homossexualitat”. Dit això, no va amagar la voluntat d’institucionalitzar polítiques discriminatòries i de bloquejar la celebració d’actes del col·lectiu LGTB: “Si a l’Orgull s’hi violen els bons costums, [...] doncs no descarto restringir-li l’ús de la plaça”. El govern municipal i l’alcalde no estan actuant per protegir una part de la seva ciutadania exposada al tractament discriminatori i a la violència, sinó descuiden la situació actual amb l’excusa dels bons costums o de l'opinió personal i justifiquen la institucionalització de discriminació.
Un cop coneguda aquesta decisió, l’Organitzadora de l’Orgull i els veïns de la ciutat van preguntar a l’Ajuntament quin criteri tenien per jutjar l’exposició excessiva del cos, però l’ens local els va tornar una resposta molt ambígua: “Dependrà de si ens fa arrufar les celles sobre la base del sentit comú”. En altres paraules, el criteri no disposarà d’una línia exacta i dependrà del judici individual i subjectiu de cadascú dels funcionaris, el cual esdevé més problèmatic perquè les persones LGTB s’hi veuen obligades a extremar l’autocensura injusta i innecessària.
Institucions públiques repeteixen la discriminació contra el col·lectiu
Un altre problema en la decisió del Comitè està en el temps. Mentre que l’ordenança municipal diu que la decisió s’ha de prendre en 48 hores, el Comitè va trigar dos mesos en donar la seva resposta, una demora extraordinària que ens recorda un cas de fa un any. En 2021, l’Ajuntament va rebutjar, amb dos anys de retard, reconèixer l’Organitzadora de l’Orgull com a corporació i en el procés judicial subsegüent va declarar davant la Comissió Central de Recursos Administratius (Central Administrative Appeals Comission) que l’objectiu de l’Organitzadora de garantir els drets del col·lectiu LGTB contradeia la Constitució del país, una declaració que va causar una ràbia dins el col·lectiu.
Aquests no són els únics casos en què les institucions públiques van executar polítiques discriminatòries amb els actes del col·lectiu LGTB. En 2017, l’entitat Dones Queer (Queer Women) va organitzar una festa d’esports entre les dones LGTB i l’Oficina de Dongdaemun-gu ―un dels 25 districtes autònoms que divideixen Seül― li va anul·lar de cop i volta l’ús del centre esportiu. L’Oficina de Haeundae-gu de Busan va bloquejar de manera activa en 2019 la celebració de l’Orgull de Busan (Busan Queer Festival, BQF). Un altre cas es remunta a 2018, quan l’Oficina de Dong-gu d’Incheon li va desautoritzar l’ús de la plaça a l’Orgull d’Incheon i la policia es va mostrar passiva quan els manifestants d’odi, encapçalats per l’església cristiana, van assaltar els aparells, els cotxes i fins i tot els participants de l’Orgull.
Un nombre d’ambaixadors d’altres països, entre d’altres Philip Goldberg, l’ambaixador estatunidenc a Corea del Sud, van venir a donar paraules de solidaritat a l’Orgull de Seül. Moltes persones LGTB del país troben confort quan cada anys els diplomàtics estrangers advoquen així pels drets del col·lectiu. No obstant, aquest confort evidencia la realitat en què les autoritats sud-coreanes, que més haurien d’cuidar del seu poble, el discriminen i desatenen la violència cap al col·lectiu. Tot i que l’Orgull de Seül d’aquest any s’ha pogut celebrar i apujar la veu contra les polítiques discriminatòries, es preocupa cada dia més per aquesta raó la irresponsabilitat de les institucions públiques davant molts dels actes LGTB prevists al llarg de l’any.
※ Expressem el nostre agraïment a Goham 20, mitjà de comunicació dels joves sud-coreans, per col·laborar amb nosaltres per fotografiar l’Orgull.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 권태, 레이, 에스텔
Referències (disponibles en coreà)
Comments