Diverses ordenances de drets humans i de drets estudiantils legislades en tot el país especifiquen la prohibició de discriminació per orientació sexual i identitat de gènere. Encara que pretenen ser els instruments jurídics més directes a la vida de la població local, la seva eficàcia ha estat criticada per la falta dels mecanismes institucionals, el personal i el pressupost necessaris per a fer realitat els seus valors. A més, els termes que fan directa referència al col·lectiu LGTB han estat sovint blanc dels grups d'odi, com ocorre amb el risc de derogació de les ordenances de drets humans a la província de Chungcheong del Sud i a Seül.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 레이
Què fa falta per a superar l'odi i la discriminació que pateixen diàriament les persones LGTB i altres col·lectius socials marginats? Existeixen diferents solucions, però el primer que a un se li pot acudir són les lleis i les institucions, que són dispositius que poden garantir els seus drets i protegir-los de la discriminació i l'odi.
Entre diferents dispositius legals, les ordenances són les que més afecten directament la vida comunitària de la població. Per aquest motiu, la societat sud-coreana s’ha esforçat a promoure no sols les legislacions a nivell nacional com la llei contra la discriminació, sinó també la creació de les ordenances locals que protegeixin les persones LGTB, entre les quals cal destacar les ordenances de drets humans i les ordenança de drets estudiantils. Les primeres d'aquelles, per exemple, van ser promulgada, gràcies als esforços liderats pels moviments dels drets juvenils i estudiantils, en 2010 a la província de Gyeonggi per tal de protegir els estudiants de diverses formes de violència i discriminació, com els càstigs corporals, les tallades de cabells forçades i l'hora extra d'estudi matinal(Nota 1). L'ordenança estableix específicament el dret a no ser discriminat per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, la qual cosa és important per als estudiants LGTB.
Nota 1. Moltes escoles establien ‘l’hora zero’ que no apareixia en l’horari escolar perquè els estudiants vinguessin més d’hora abans de la primera hora i fessin estudis extra. Era d’una o dues hores d’escola a escola, pel qual molts estudiants no podien dormir suficientment.
No obstant això, en els últims anys, aquestes ordenances de drets humans han estat sota l’amenaça de derogació en diverses regions, sobretot per part de forces LGTBifòbiques que s’han oposat feroçment als termes ‘orientació sexual’ i ‘identitat de gènere’ des de la seva creació i que han guanyat més força amb el suport explícit i implícit de l'actual govern conservador. Donem un cop d'ull al debat sobre la seva derogació, amb l’enfocament a la LGTBfòbia.
Província Chungcheong del Sud (Chungcheongnam-do)
A la província Chungcheong del Sud, l'Ordenança de Drets Humans es va promulgar per primera vegada en 2012, després que el Comitè Nacional de Corea dels Drets Humans (NHRCK per la seva sigla en anglès) va recomanar que els governs locals de tot el país creessin les seves pròpies ordenances de drets humans. En establir que el govern local és responsable de garantir els drets humans dels seus veïns, l’ordenança de drets humans li permet intervenir ràpidament en els assumptes de drets humans que sorgeixin a les seves regions i dur a terme una administració basada en els drets humans. A això li va seguir la promulgació de l'Ordenança de Drets Estudiantils de Chungcheong del Sud en 2020.
La notícia alarmant és que les dues ordenances estiguin ara sota el perill de ser abolides. Els grups conservadors, sobretot algunes organitzacions cristianes, han argumentat que les ordenances violen els drets de la majoria de la població i que l'Ordenança de Drets Estudiantils, en particular, imposa un ‘concepte esquerrà dels drets humans’ que obstaculitza la ‘adequada orientació dels estudiants’, i al març d'enguany van lliurar signatures de la població al parlament provincial per demanar la seva derogació. El parlament va reconèixer que s’havien recollit suficients signatures vàlides i va programar una sessió extraordinària per a derogar les ordenances. Malgrat això, les organitzacions civils com a Crisis Chungnam Joint Action (Crisis Chungnam Acció Conjunta) van interposar una demanda davant el tribunal perquè se suspengués l’efectivitat d’aquell intent, que va ser confirmada pel Tribunal de Districte de Daejeon al setembre, per la qual cosa les ordenances no han estat derogades ara com ara. Ara bé, mentre els defensors i detractors de les ordenances discuteixen la seva legitimitat en els judicis, el parlament provincial planeja celebrar una altra sessió al novembre per avançar en la derogació.
De fet, l’Ordenança de Drets Estudiantils ja va ser derogada i promulgada de nou en una altra ocasió en 2018. El parlament provincial de llavors la va derogar insistint que fomentava l’homosexualitat i l’islamisme, i es va tornar a legislar després de les eleccions del mateix any que van canviar la majoria en la legislatura. No obstant això, com Lee Jinsuk, directora del Grup d’Educació i Activisme en Drets Humans de Chungcheong del Sud Butteul, va escriure en un article d’opinió per a OhmyNews, els líders polítics de la regió “només estaven interessats a ‘promulgar’ l’ordenança, no en el que hauria de ser o en l’efectiva que podria ser”. Encara que l’ordenança establia una organització de drets humans i uns càrrecs d'inspecció per investigar els casos de violacions de drets humans i fer recomanacions per a remeiar-los, mancava de l’eficàcia i l’aplicabilitat suficients per respondre eficaçment a més casos de violació. Per tant, per evitar una altra derogació de l’ordenança, calia posar en marxa un mecanisme que garantís la seva eficàcia i arrelés el contingut de l’ordenança en la vida de la població local, de manera que “els valors i principis dels drets humans siguin implementats en l’administració i en la gent”. En cas contrari, l’ordenança es quedaria en una mera declaració. Al final, l’ordenança es va tornar a legislar, però “sense un departament dedicat a la seva implementació”, era difícil posar-la en pràctica. Lee va assenyalar que el Centre de Drets Humans de Chungcheong del Sud no era un organisme amb independència, que la formació en drets humans dels funcionaris era superficial i que el Pla Bàsic de Drets Humans continuava sent un pla sense realitzar.
L’Ordenança de Drets Estudiantils s’enfronta a una realitat similar després de ser promulgada en 2020 gràcies als esforços de coalicions com Chungnam Youth Human Rights Plus: les seves disposicions s’ignoraven sovint a les escoles privades, l’educació en drets estudiantils es duia a terme en el buit i fins i tot els estudiants rares vegades coneixien la seva existència. Aquesta realitat és especialment preocupant a la llum d'un incident ocorregut enguany en el qual les biblioteques de la província es van veure obligades a retirar llibres infantils sobre educació sexual i igualtat de gènere a cauda de peticions d'odi. Segons un article del dairi Kyunghyang, des de maig d'enguany, els grups de pares conservadors han presentat queixes a les biblioteques públiques de la província sencera, exigint repetidament que retiressin els llibres que tractaven de la diversitat, la sensibilitat de gènere i les persones LGTB. Això ha forçat a diverses biblioteques a retirar llibres o a restringir-ne l’accés, de la qual cosa fins i tot el governador provincial, Kim Taeheum, s’hi va mostrar a favor.
Al gener, el Consell de Drets Humans de l'ONU (CDHNU) va expressar la seva preocupació pels intents de derogar aquestes ordenances a Chungcheong del Sud i a Seül, subratllant que aquelles ordenances protegien els estudiants en primera línia de la vida quotidiana. “Si es deroga l'Ordenança de Drets Humans, diferents institucions com la Comissió Provincial de Drets Humans de Chungcheong del Sud, el seu Centre de Drets Humans i els funcionaris d’inspecció que investiguen les violacions de drets humans a la província deixaran de tenir una base legal per operar”, va assenyalar el CDHNU, afegint que ja existien diversos mecanismes basats en l’ordenança i que la seva derogació faria mal a la població local.
Les ordenances són el punt de partida per a la institucionalització dels drets humans
Seül
A Seül hi existeix un moviment de derogació similar. Seül va ser la tercera regió del país a legislar una ordenança de drets estudiantils en 2011, després de la província de Gyeonggi i Gwangju, però va ser la primera a fer-ho en forma de la iniciativa ciutadana. Segons un article de 2013 publicat per Kim Yeonjoo i Tari Youngjung Na en la revista Memory & Vision, encara que la província de Gyeonggi va ser la primera entitat administrativa a legislar l’ordenança d’aquest tipus, no va aconseguir garantir la participació dels estudiants, que eren parts de la seva aplicació. A fi de reforçar l’eficàcia de l’ordenança, els residents de Seül van aprendre a participar activament en el procés de la seva legislació. En particular, no només les organitzacions de defensa dels drets estudiantils, sinó també les organitzacions LGTB com Chingusai i Solidaritat pels Drets Humans LGTB de Corea (Solidarity for LGBT Human Rights of Korea en el seu nom oficial en anglès) van participar activament en el procés, treballant per crear disposicions que protegissin els estudiants LGTB. Els termes sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere, al seu torn, es van convertir en objectes d’atacs incessants, i fins i tot hi havia una opinió d’aprovar-la sense ells; tot i això, l’ordenança es va legislar amb èxit, impedint els càstigs corporals als estudiants i garantint els seus drets de vestimenta, reunió i sexualitat.
L’ordenança estudiantil de Seül és significativa per ser la primera a especificar la identitat de gènere com a motiu de no discriminació. També s’hi va afegir en 2017 la prohibició de la incitació a l'odi, que ha estat objecte d'atacs continus per part d'entitats cristianes. Al febrer d'enguany, el Parlament Municipal de Seül va acceptar una petició per derogar l’ordenança, la qual cosa va suposar l’inici de la seva maliciosa revisió. Segons les esmenes proposades pel parlament, l’orientació sexual i la identitat de gènere quedarien eliminades de la llista dels motius de no discriminació i les clàusules sobre la llibertat de consciència i religió i la llibertat de vida privada se’n suprimirien íntegrament. Encara que ha quedat en suspens pels conflictes polítics dins el parlament, el risc de derogació segueix en peus.
Valors de les ordenances
Com assenyala Lee Jin-sook, moltes ordenances de drets humans han estat sovint poc més que un document escrit i, en conseqüència, no s’ha aprofitat plenament el valor de protegir els drets de les minories, inclosos els drets LGTB. A més, segons les estadístiques presentades per Queer Apocalypse: The Politics of Love and Hate (Apocalipsi Queer: Les polítiques d'amor i d'odi), fins a març de 2020 hi ha hagut un total de 124 casos d’ordenances suspeses, modificades o derogades en tot el país. Com va escriure Gonghyun, activista de Youth Human Rights Jieum, en OhmyNews, “l’Ordenança de Drets Estudiantils és fàcilment ignorada pels professors si el Superintendent d’Educació(Nota 2) no està disposat a fer-lo complir o fins i tot fa patent el missatge que els drets dels estudiants seran restringits”, pel fet que l’Ordenança té poca eficàcia i “no s’imposen sancions immediates o remeis aplicables per a les violacions per part de les escoles dels drets estudiantils que estan clarament descrits en l'Ordenança”.
Nota 2. El superintenent d’educació és un alt funcionari electiu que es fa càrrec de les polítiques educatives d’una regió. Actualment n’hi ha 17, un per cada província i ciutat metropolitana.
Al mateix temps, es pot continuar insistint en el significat de les ordenances. Com ja s-ha dit, tenen la funció de reforçar complementàriament les lleis de rang superior com la constitució i les lleis a nivell nacional i, per tant, estan més a prop de la vida quotidiana i real de la població. A més a més, com assenyala Kim Ol Teun en el seu article de 2023 publicat en Women’s Studies Review, les ordenances són el punt de partida per a la institucionalització dels drets humans: no són el producte final i definitiu per a la protecció dels drets humans, sinó més aviat el punt de partida per abordar com es conformaran i realitzaran les lleis i les institucions sobre aquest tema.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 레이
Referències (disponibles en coreà)
Comentarios