La societat majoritària ha discriminat els neurodivergents titllant-los de ‘persones estranyes sense habilitats socials’. Amb l’augment recent de l’interès per la interseccionalitat d’identitats, he prestat l’atenció a aquelles persones que són neurodivergents i LGTB alhora i que no han sabut visibilitzar-se enmig de les minoritats encreuades.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Ana Lee
Revisió del text redactat: Miguel, 희중
Notícies LGTB Corea ha convidat Ana Lee per aquest article. Ana és membre de 3Oceans, una organització de neurodiversitat, i està interessada per la interseccionalitat, sobretot la neurodiversitat i la identitat LGTB.
En els darrers anys, el nombre de les persones amb identitats múltiples ha crescut dins la comunitat LGTB i van ser acceptades al col·lectiu en general. Entre les persones amb identitats encreuades hi deuen figurar en especial les persones amb diversos perfils de raça o de cultura o les persones amb distintes discapacitats, entre d’altres. Si em permeto afegir una mica més de paraules a aquest col·lectiu, les històries de les persones LGTB amb discapacitat visual, auditiva o física s’han viralitzat de tant en tant en internet. Al contrari, han estat poques les històries de les persones LGTB amb discapacitat intel·lectual i aquestes persones tampoc s’han mostrat actives en divulgar les seves històries. Ara bé, últimament aquestes persones han començat a apujar la seva veu al voltant de les comunitat d’internet i de les xarxes socials i per tant s’han publicat molts llibres sobre el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), entre d’altres. Aquestes persones amb els trastorns de l’espectre autista (TEA), entre els quals es destaca el TDAH, es diuen neurodivergents, tot i que aquests dos no són els únics noms per als neurodivergència. Qui són els neurodivergents? Quina relació mantenen amb la comunitat LGTB? Us en presento una breu introducció.
Primer cal saber qui són els neurodivergents. Per simplificar, són les persones amb neurodiversitat. Ara la pregunta és ‘què es la neurodiversitat?’. La interpretació literal indica aquelles persones que posseeixen unes condicions neurològiques més diverses que les persones ordinàries i per això estan diagnosticades de trastorns com ara TEA o TDAH. El moviment neurodiversitat mobilitza les persones neurodivergents (i també les persones neurotípiques que hi donen suport) perquè visibilitzin la neurodiversitat i advoquin a favor dels seus drets. La neurodiversitat és un concepte nou inventat i encara compta amb una història curta tant a Corea com en altres països. Una de les organitzacions coreanes més conegudes és 3Oceans (‘Sebada’ en coreà), que compta amb molts socis. 3Oceans s’ha solidaritzat amb altres entitats per convocar tallers i redactar l’informe civil de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (CDPD) de l’ONU. Al febrer passat també va ser un de les entitats convocants del II Fòrum de la Neurodiversitat. També ha realitzat activitats per als socis com ara el taller de belles arts o el taller d’autoajuda.
Els neurodivergents han estat exclosos moltes vegades del moviment LGTB. La seva exclusió no només ha estat el cas d’aquest moviment, sinó també d’altres moviments socials. Els han titllat d’estranys i anormals en moltes ocasions, estigmatitzant la seva falta d’habilitats socials. Tot i que la falta d’habilitats socials no és més que un dels molts trets per als neurodivergents, no sabien considerar-la des de la perspectiva de la diversitat i els solien excloure i estigmatitzar de ‘persones estranyes’ si no cabien dins el model humà que exigia la societat. Doncs la mateixa falta de la perspectiva de la diversitat s’ha repetit dins el moviment LGTB en excloure els neurodivergents. Quan el moviment exposava el ser queer davant les persones no queers, de vegades emfatitzava que ser queer no era anormal i per això imitava irònicament el concepte de normalitat que era predominant a la societat no queer. Així que el col·lectiu LGTB solia percebre els individus neurodivergents, dotats d’anormalitat, com a un col·lectiu desagradable per associar-se.
Malgrat aquesta història, hi ha hagut intents per il·luminar els neurodivergents que estan presents en diversos moviments socials contemporanis. El II Fòrum de la Neurodiversitat, que vaig mencionar breument, n’és un exemple. El seu tema era ‘la interseccionalitat i la solidaritat’. Mentre que s’hi presentava un grup de presentadors internacionals amb casos internacionals, s’hi destacaven uns quants presentadors coreans amb casos pròpiament coreans. Jo també m’hi vaig presentar amb el tema ‘la neurodiversitat i la sexualitat’. Sota el títol ‘La realitat de la sexualitat minoritària dels neurodivergents residents a Corea’, vaig voler parlar concisament quants n’hi havia de neurodivergents LGTB i quina vida vivien en aquest país. Vaig elaborar un estudi per comprendre les dues minoritats, és a dir la neurodivergència i el ser LGTB, per respondre a l’interès creixent sobre la interseccionalitat d’identitats. Vaig convidar un grup de neurodivergents i persones LGTB a fer un qüestionari sobre la seva neurodivergència, el gènere, l’orientació sexual, etcètera, i vaig poder confirmar que molts neurodivergents tenien identitats creuades.
A més a més, vaig poder observar diversos detalls de les persones interessades gràcies a aquesta breu investigació sobre l’encreuament de la neurodivergència i el LGTB. A diferència del que havia previst, uns van dir no tenir cap dificultat per les seves identitats encreuades i no haver experimentat grans canvis en la vida encara després de reconèixer-les. La intersecció és un grup petit i minoritari, però vaig poder confirmar que a l’interior no era un grup monòton del tot sinó tenia una altra diversitat dins la diversitat. D’altres van contestar que un cop establertes les seves identitats encreuades van poder aprendre a acceptar-se a sí mateixos, entendre els seus drets com ara el dret d’autodeterminació i ser reconeguts a la feina, a l’escola o a la família. Malgrat l’hostilitat encara persistent a la societat coreana, podien recolzar-se a sí mateixos o rebre el suport d’altres per guanyar les forces per imaginar una vida millor i continuar vivint-la.
Malgrat uns quants defectes, confio que he pogut estendre el límit de la investigació sobre la interseccionalitat a través de la meva petita i millorable contribució al fòrum. Espero que al futur es portin a terme més investigacions sobre les identitats encreuades de diverses gents i que es solidaritzin també amb aquelles ‘persones estranyes’ en la nostra quotidianitat.
Si vius a Corea i ets neurodivergent o els dones suport, pots contactar amb 3Oceans a través de l’enllaç de sota.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Ana Lee
Revisió del text redactat: Miguel, 희중
Comentarios