Els reality shows de cites, que estan guanyant la popularitat a Corea a dia d’avui, se centrava únicament a les relacions heterosexuals. Tanmateix, ‘Love Alarm’, el programa de l’última moda, va guanyar el seu propi terreny especialment entre les persones LGTB per la codificació queer i per les participants bisexuals. Uns van insistir que l’empresa productora va fer el queerbaiting per promocionar el programa i que va ressaltar tan sols l’afecte homosexual d’una participant bisexual. D’altres van argumentar que l’estigma del queerbaiting sobre la decisió de la participant era tan sols el fruit del malentès sobre la bisexualitat.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 권태
Revisió del text redactat: Miguel
(Aquest article conté espòilers.)
‘Love Alarm Clap! Clap! Clap!’ (Alarma de l’amor Clap! Clap! Clap!) és el reality show de cites que més èxit ha guanyat en els darrers mesos entre les persones LGTB de Corea del Sud. Basat en un còmic sobre una aplicació fictícia ‘Love Alarm’, que t’envia notificacions quan se t’acosta una persona a qui li agradis, aquest show transmet el canvi i el intercanvi de sentiments entre els participants. Va atreure l’atenció per la seva codificació queer en permetre demanar cites als participants del mateix sexe i també van convidar Hong Seokcheon, una de les celebritats LGTB més conegudes al país, com a comentarista, així representant identitats marginades en els mitjans de comunicació fins aleshores. Conté aspectes molt distintius dels reality shows de cites convencionals que s’havian produït a Corea i que descrivien únicament les relacions heterosexuals. De fet no és el primer programa de cites de menció a LGTB, donat que ‘His Man’ (L’home d’un home) ja havia tractat les cites gais.
Les participants de màxim interès entre el col·lectiu LGTB serien la Rosa Blanca i la Jasmin (en pseudònims). La càmera capturava els moments en què la Jasmin confessava el seu amor tant a un noi com a una noia i en què la Rosa Blanca obria a poc a poc el seu cor a la Jasmin que no li deixava de fer la cort amb passió. No van faltar les escenes com quan un noi preguntava curiosament a la Jasmin “Però si la Rosa Blanca es una noia?” o quan la Rosa Blanca es mostrava indecisa davant la confessió de la Jasmin. Però també es va transmetre que el noi de la curiosa pregunta somreia en saber la decisió de la Jasmin i que la Rosa Blanca acceptava la seva confessió i sortia de cites amb ella. També van guanyar la popularitat les llàgrimes de Hong Seokcheon, que no va aconseguir contenir plors en veure la seva primera cita. Unes ressenyes ja comenten que el programa és un bon exemple sobre com es deuen descriure les cites entre les persones del mateix sexe en un reality show de cites, doncs no pas amb odi sinó amb la rialla i amb el somriure.
Ara bé, les dues noies no es van fer la parella al final. Quan havien de prendre la última decisió, les dues van triar un mateix home. Així una part de l’audiència es va posar a queixar-se furiosament del desenllaç del programa, insistint en el queerbaiting, i van sorgir les paraules prejudicials contra les persones bisexuals.
El queerbaiting fa referència a una estratègia de màrqueting en mitjans de ficció i d’entreteniment d’atreure l’atenció amb la codificació queer però sense representar-hi, en realitat, cap personatge o relació queer. Per als que van insistir en el queerbaiting, els productors del programa van promocionar activament, però van descuidar al final la possibilitat de les cites entre els participants del mateix sexe i les narratives sobre la relació entre la Jasmin i la Rosa Blanca, per tal de salvar el programa i diferenciar-lo d’altres. També van posar en qüestió la decisió final de la Jasmin, perquè va triar un noi, a pesar d’haver mostrat el seu afecte no tan sols als nois sinó també a les noies.
D’altres no es van posar d’acord amb la crítica que la decisió de la Jasmin va fer la prova del queerbaiting, atribuint els arguments en el seu favor al malentès sobre la bisexualitat. Segons ells, la Jasmin havia mostrat el seu sentiment tant cap als nois com cap a les noies des de l’inici del programa i es podia veure que anava inclinant-se a poc a poc cap al noi amb el pas del temps. També van rebutjar la interpretació plana del personatge i van criticar la idea que l’’amor veritable’ o la ‘diversitat veritable’ només hauria pogut existir si la Jasmin hagués triat la Rosa Blanca.
Mentrestant, en un altre debat no es va veure problemàtica la decisió de la Jasmin però el focus es va ubicar en la intenció dels productors del programa. Una part opinà que els productors van destacar expressament la relació entre la Jasmin i la Blanca Rosa per al seu màrqueting, el qual es convertiria en un pur intent de queerbaiting. D'altra considerà que allò només era un dels clixés dels reality shows de cites.
El desviament de ‘Love Alarm’ de les convencions dels reality shows de cites va provocar no només la popularitat dins el col·lectiu LGTB sinó també diverses discussions al respecte. Quina és la teva opinió sobre el show? També seria una bona idea anar a veure els seus episodis, oficialment disponibles en Wavve o en Youtube.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 권태
Revisió del text redactat: Miguel
Referències (disponibles en coreà)
Comentários