Fins al dia d’avui hi ha hagut moltes parelles homosexuals estrangeres que s’han esforçat per guanyar a Corea el reconeixement legal com a parella. Mentre que els militars i els diplomàtics estrangers enviats a aquest país han pogut assolir el reconeixement dels seus drets en diverses ocasions, els ciutadans ordinaris no n’han pogut gaudir gaire tant en l’àmbit públic com en el privat.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 레이, 에스텔
L’última sentència de la justícia coreana ha provocat la il·lusió a la comunitat LGTB. Tot i que la desobediència del Servei Nacional d’Assegurances de Salut (SNAS; NHIS per la seva sigla en anglès) ha retardat l’arribada d’un futur prometedor, és evident que un canvi està per arribar. Si el dictamen definitiu de la justícia reconeix al menys parcialment l’estatus jurídic de les parelles de fet homosexuals, també seria un indici que els habitants estrangers a Corea es beneficiaran igualment d’aquell capgirell.
Però fins al dia d’avui també hi ha hagut moltes parelles estrangeres residents a Corea que s’han esforçat per assolir el reconeixement legal com a parella. Unes han pogut obtenir alguns drets particularment en el sector privat, però la majoria s’ha trobat en un atzucac.
Reconeixement limitat als funcionaris estrangers
Hi ha països al món que encara no han aprovat el matrimoni igualitari però que reconeixen els matrimonis contrets a l’estranger. Corea sembla seguir aquesta pauta en determinats casos, com ara en el cas dels militars estatunidencs estacionats a Corea. Les forces armades dels EUA assumeixen una funció crucial donat el conflicte substancial entre les dues Corees, pel qual el govern reacciona amb molta sensibilitat als assumptes estretament relacionats amb aquest exèrcit estranger.
En 2013, els militars estatunidencs a Corea que havien contret el matrimoni igualitari es van queixar que no podien gaudir dels beneficis dignes, com ara l’emissió del visat al cònjuge homosexual o els privilegis racionals. Atès que l’Acord d’Estatus de Forces (SOFA per la seva sigla en anglès) signat entre els dos països no limitava aquests beneficis a les parelles heterosexuals, les forces armades dels EUA van sol·licitar al govern coreà que reconegués les seves parelles homosexuals. El govern coreà va donar el vist i plau a aquesta sol·licitud en 2016 i ara poden gaudir dels mateixos drets que els soldats de matrimoni heterosexual. Però aquest privilegi no es va estendre als civils nord-americans residents a Corea i encara menys als ciutadans coreans.
Els diplomàtics estrangers poden sol·licitar per a la seva parella homosexual el visat F-1, el visat per a membres visitants i cohabitants. Un cas interessant data de 2019, que és el cas de Philip Turner, l’exambaixador de Nova Zelanda a Corea. L’exambaixador Turner es va convertir en el primer ambaixador enviat a Corea amb la parella homosexual i volia que el seu marit Ikeda l’acompanyés a la cerimònia del lliurament de cartes credencials. A l’inici el govern no ho permetia, però poc abans de la cerimònia, el Ministeri de Justícia modificà les regles rellevants, obrint pas a la seva participació en parella. Les organitzacions LGTB van assenyalar que el govern va evitar publicar aquest canvi, guardant-lo com si fos un secret, i seguia sense reconèixer altres parelles homosexuals.
Falta de reconeixement als ciutadans ordinaris
Però la porta romania tancada en altres casos. Simon Hunter-Williams, de nacionalitat anglesa, es va casar amb un nacional sud-coreà al seu país d’origen en 2015. En 2017, va demanar al govern coreà que els reconegués com a parella i va sol·licitar el visat d’immigració per matrimoni. Ho va fer per viure a Corea amb el seu cònjuge, segons una carta que va escriure al president d’aleshores Moon Jae-in. “He viscut molt de temps a Corea i estimo aquest país. Volem ser pares també, però sense reconeixement legal de la nostra relació, ni tan sols podem anar a l’hospital per problemes d’assegurança mèdica.”
Tanmateix, el Ministeri de Justícia va denegar la petició. Va dir que no era possible per la definició legal del matrimoni i la opinió pública en general. Hunter-Williams podria ingressar al país amb un altre visat, però això no equivaldria a l’estatus de matrimoni, que va aconseguir al Regne Unit.
Un altre cas es remunta a 2019. Un professor estatunidenc Todd Henry, editor i coautor del llibre Queer Korea, va visitar la Universitat Nacional de Seül i va demanar a la universitat una residència on viuria amb la seva parella de fet del mateix sexe. Però la comanda, que s’hauria acceptat sense problema a ser una parella heterosexual, va ser rebutjada i la universitat va afegir que el resultat no canviaria tot i que es casessin als EUA i presentessin el document oficial.
Unes possibilitats de reconeixement
Un disposa d’altres opcions si no es tracta d’un reconeixement oficial. Per exemple, segons Kim Kyu-jin, casada amb la seva dona als EUA, va poder assolir que la persona beneficiària de la seva assegurança fos la seva dona. No era una assegurança pública i de fet no era de sorprendre atès que el contractant pot designar a qualsevol com a persona beneficiària amb el seu consentiment explícit. Però ja que el país no reconeixia el matrimoni igualitari, la seva dona havia de registrar-se en el document com a ‘amiga’ en lloc de ‘cònjuge’. En una entrevista amb mitjans de comunicació, Kim també va comentar que el seu advocat li havia aconsellat fundar una societat per garantir el benefici de l’assegurança.
En 2019, la companyia aèria Korean Air també va acceptar una parella del mateix sexe al seu programa de milles. Aquesta parella s’havia casat al Canadà i la companyia va respondre que reconeixia i enregistrava les relacions familiars al seu sistema en base amb les dispositius legals de cada país.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 레이, 에스텔
Referències (disponibles en coreà)
Comments