El 9 de novembre passat, el Ministeri d’Educació de Corea del Sud va anunciar que trauria la paraula ‘LGTB’ del nou currículum educatiu. Encara que la visibilitat i la quotidianitat en centres docents són eines tan importants per protegir els drets dels estudiants LGTB, Educació desempara l’alumnat i el professorat de discriminacions i d’odi.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 권태, 보꾸, 희중
L’educació obligatòria de Corea del Sud inclou sis anys d’educació primària i tres anys d’educació secundària. Atès que molts estudiants continuen en el batxillerat de tres anys, la majoria passa 12 anys en escoles, que són comunitats tancades, fins ser major d’edat. Ara bé, el Ministeri d’Educació del país va anunciar el 9 de novembre que esborraria el col·lectiu LGTB d’aquests 12 anys.
“Preocupats de la confusió de la identitat”
L’anunci d’Educació forma part de l’esborrany de la ‘Renovació del Currículum Educatiu 2022’. Amb la seva aprovació definitiva, funcionarà com a la guia oficial per a classes i redacció de textos escolars a partir de 2024 en escoles primàries i, a partir de 2025, en ESO i batxillerats. Segons l’esborrany, tres assignatures, que són Estudis Socials, Ètica i Sanitat, ja no comptaran amb els terminis ‘minoria sexual’ ni ‘igualtat de gènere’, que es reemplaçaran per eufemismes com ‘minoria discriminada sobre la base del sexe’, ‘perjudicis sobre el sexe’, ‘problemes ètics de la discriminació sexual’, entre d’altres.
Educació ja va acceptar que aquesta decisió havia partit de la seva voluntat d’esborrar l’existència de les persones LGTB. “Si aquest termini apareix explícitament en el currículum educatiu, ens haurem de preocupar de la confusió de la identitat dels adolescents, que estan en la fase d’aprendre’n”, va dir Jang Hongjae, alt funcionari del ministeri, afegint que també s’amoïna que el terme mencionat “fomenti el tercer gènere”. Així el govern insisteix en un altre retrocés, que ens recorda el de 2015 quan el govern va eliminar el concepte LGTB del Pla Estandarditzat d’Educació Sexual a Nivell Nacional.
Persones LGTB invisibles en escoles
L’actual currículum es va renovar en 2015. Ara bé, el col·lectiu LGTB tampoc és present en aquest currículum. En primer lloc, segons un estudi que va analitzar cinc textos de l’assignatura Estudis Socials i Culturals de batxillerat, es va descobrir que cap d’ells no posava ni una sola paraula sobre el col·lectiu LGTB en el capítol sobre les minories socials (Lim, Park & Mo, 2022). Un text de batxillerat, Ciutadania Democràtica de Convivència, menciona breument el col·lectiu, però aquest text no s’utilitza gaire en classes.
Un informe conjunt publicat enguany per Dding Dong, organització sense ànim de lucre que dona suport als joves LGTB, i per l’oficina d’advocats Ichae també assenyala una realitat precària on manca l’educació sobre els drets LGTB. Actualment no hi ha cap legislació educativa al respecte i els Plans Nacionals d’Acció sobre els Drets Humans (NAP per la seva sigla en anglès) estan privats de tal contingut des de 2012. El programa de la sensibilitat de gènere per formar els futurs professors tampoc inclou cap contingut sobre la minoria sexual. Tan sols alguns governs autonòmics, com per exemple Seül, la província Jeollabuk-do, la província Chungchengnam-do, entre d’altres, estableixen la protecció dels drets de l’alumnat LGTB en la seva ordenança de drets estudiantils, que desafortunadament no és vinculant.
El que qüestionem és l’actitud del govern que s’amaga rere el pretext que “no hi ha hagut un consens social” i que esquiva emprar fins i tot els terminis exactes, el qual al final arribarà a impulsar l’odi LGTBfòbic i abandonar la seva responsabilitat.
L’informe de 2014 de la Comissió Nacional de Drets Humans de Corea (CNDHC; National Human Rights Commission of Korea i NHRCK per la seva sigla en anglès) intitulat ‘Investigació sobre les discriminacions per l’orientació sexual i per la identitat de gènere’ mostra bé com està cadascun dels centres educatius. Dels 100 professors d’ESO i de batxillerat que van participar de l’enquesta, el 79% va contestar que no havien rebut mai cap formació sobre els drets LGTB. A més a més, tots els enquestats van dir que el seu centre no disposava de cap política de no discriminació ni de protecció de drets per a estudiants LGTB.
Currículum educatiu ha de protegir professorat i alumnat
Tal com va dir el Ministeri d’Educació, l’adolescència és una època per establir i aprendre identitats, inclosa la identitat de gènere i sexe. És per això que han de poder estudiar diverses identitats i possibilitats i aprendre a conviure amb persones diferents. així que és crucial que el col·lectiu LGTB aparegui explícitament en el currículum educatiu. “El paper de l’educació és formar els estudiants perquè aprenguin a respectar la diversitat i a relacionar-se igualitàriament amb diverses minories socials”, va criticar durament la decisió d’Educació l’Acció Arc del Cel contra la Discriminació de la Minoria Sexual de Corea del Sud (Rainbow Action against Sexual-Minority Discrimination South Korea) per aquesta raó.
Segons l’informe de 2014 de CNDHC, el 92% dels 200 estudiants LGTB participants del sondeig va contestar haver amagat la seva identitat per por a discriminacions i a bullying. Així mateix, el 87,5% va respondre que no consultaria el professorat a pesar de patir de discriminacions o de bullying sobretot perquè “no m’entendran” o “intentaran corregir-me”.
El que cal a fi de crear una vida escolar positiva per als estudiants LGTB és el professorat que els sap donar suport. Alhora són indispensables un currículum educatiu i polítiques escolars clares que puguin defensar el professorat. Un docent anònim que apareix en l’informe de Dding Dong i d’Ichae va revelar que era tota una tasca intricada fer una classe sobre els drets LGTB a discreció seva perquè aquesta tema no apareixia en el currículum. També hi ha testimonis que els professors que van fer tals classes havien d’afrontar un allau d’odi LGTBfòbic insuportable a nivell individual: es va denunciar un cas que els grups d’odi feien infinites trucades telefòniques de protesta a una escola i es manifestaven davant seu perquè, segons insistien, ‘fomentava l’homosexualitat’ amb la seva educació sobre el col·lectiu LGTB.
Els futurs professors del col·lectiu donen la mateixa opinió. Tres dones LGTB que aspiren a dedicar-se a la docència van respondre en una entrevista que somiaven interactuar psicològicament amb joves LGTB, però l’omissió d’aquest tema en el currículum educatiu els ho obstaculitzava (Shin 2019). Per exemple, d’acord amb un dels seus testimonis, tot i que volen anar més enllà dels llibres escolars i parlar de parelles homosexuals en classe quan els toca ensenyar la diversitat familiar, l’ambient conservador no tant sols els ho bloqueja sinó també els amenaça fins i tot la posició del professorat.
“La visibilitat i la quotidianitat són la millor eina per promocionar els drets”
L’informe nou publicat el 29 de novembre per l’Institut Coreà del Desenvolupament de les Dones (KWDI, Korean Women’s Development Institute) revelà que el 78% de més de 4.000 estudiants d’ESO enquestats considerava necessària una educació sobre les persones LGTB. Els alumnes ja saben com és de diversa la nostra societat i en desitgen aprendre més. “La no existència (de les persones LGTB) pot generar un impacte negatiu més substancial”, així s’amoïnen uns acadèmics en un estudi, on qüestiona la realitat que aquest col·lectiu minoritari manca en textos escolars (Lim, Park & Mo, 2022). Si exclouen un tema social tan important com el col·lectiu LGTB de textos escolars, “la conseqüència és ensenyar una perspectiva deformada i angosta sobre la societat”, assenyalen.
Sabem que incloure la paraula ‘LGTB’ en textos escolars no és una màgia que ho solucionarà tot. El que qüestionem és l’actitud del govern que s’amaga rere el pretext que “no hi ha hagut un consens social” i que esquiva emprar fins i tot els terminis exactes, el qual al final arribarà a impulsar l’odi LGTBfòbic i abandonar la seva responsabilitat.
Els drets LGTB ja són dins escoles en molts altres indrets fora de Corea. “La visibilitat i la quotidianitat són la millor eina per reivindicar, reconèixer i promocionar els drets de les persones LGTBIQ+. No té sentit deixar aquesta qüestió fora de les aules”. Aquesta afirmació que va fer un professor de Barcelona en una entrevista amb el Diari Ara també es podrà aplicar a Corea. Atès que l’esborrany del nou currículum està pendent d’una decisió definitiva, vigilarem de prop les futures declaracions del Ministeri d’Educació.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 권태, 보꾸, 희중
Referències
Comments