Enmig de la pandèmia, el col·lectiu LGTB de Corea va patir d’estigmes originaris de la discriminació i de l’odi. Els estigmes no només són injustos, sinó també perjudicials per prevenir la propagació del virus.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 에스텔
Revisió del text redactat: 권태, Miguel
En els darrers tres anys, tots els països al món s’han vist severament impactats per la crisi sanitària de la Covid-19. Mentre que aquesta crisi encara persisteix, cada grup social, inclosa la comunitat LGTB, ha obtingut la seva pròpia experiència gràcies al context social en què es troba. Doncs en aquest article, resumirem com ha estat l’impacte de la Covid-19 sobre les persones de minoria sexual.
L’èxit que amaga els estigmes
Les mesures sanitàries del govern sud-coreà van ser molt existoses en els primers mesos de la pandèmia. Va guanyar la popularitat el neologisme ‘K-epidemiologia’ —paraula inventada al mode de ‘K-pop’ —i uns analistes de política opinaven fins i tot que el partit en el poder va poder assolir una victòria aclaparadora a les eleccions generals a l’abril de 2020 gràcies al seu èxit en el control del virus.
Però el col·lectiu LGTB va entrar en una nova etapa a partir del maig de 2020. Aleshores el govern asignava una fitxa d’identificació a cadascuna de les persones infectades de Covid i feia públics els seus moviments més recents i anteriors a la detecció del virus. Qui va atreure l’atenció va ser una persona fitxada ‘Municipi de Yongin núm. 66’. Els seus moviments més recents incloïen discoteques gais a Itaewon, on havia contagiat gran nombre de persones. El malnom que va guanyar aquest fet va ser ‘Contagis massius en discoteques gais d’Itaewon’.
L’infectat ‘Municipi de Yongin núm. 66’ va rebre dures crítiques per part dels mitjans de comunicació i del públic, que van censurar la seva orientació sexual i van titllar d’irresponsable tota la comunitat LGTB. Uns youtubers van publicar continguts que incitaven odi contra altres espais LGTB i els creients del fundamentalisme cristià van anar a manifestar-se a Itaewon. La reacció del govern presentava dues cares. Per un costat, va posar en marxa proves de detecció de Covid sota la condició d’anonimat perquè les persones poguessin fer proves sense por d’outing o d’estigmes. Per un altre, va executar mesures administratives sense precedents en demanar a les empreses de telecomunicació dades personals de totes les persones que es trobaven dins el domini de les estacions base de telefonia mòbil ubicades a Itaewon.
Malgrat tot, hi ha una cosa que ja sabem bé amb seguretat: els actes d’estigmatitzar i d’excloure els grups vulnerables a malalties exerceix un efecte absolutament adversari a la seva prevenció.
L’ambient agressiu arribà al clímax amb el cas de l’anomenat ‘tutor privat mentider d’Incheon’. Aquest personatge, que treballava de tutor privat, va contreure la Covid-19 després de visitar Itaewon i més indrets, però va fer afirmacions falses en la interrogació epidemiològica per por. Per allò les autoritats sanitàries no van poder detectar set cadenes de contagi, pel qual el tribunal el va condenar a 6 mesos de presó.
L’odi i els estigmes neutralitzen mesures sanitàries
On és el focus de tot això? Doncs és al context social que ho va fer inevitable. Les reaccions de mitjans de comunicació i del públic davant ‘Contagis massius d’Itaewon’ i el ‘tutor privat mentider’ consistien en purs discursos LGTBfòbics, però els van justificar amb el pretext que les conductes perjudicials per a les mesures sanitàries mereixien tals reprovacions. Tanmateix, la conducta veritablement perjudicial era l’ambient social que tolerava els estigmes i l’odi contra els grups minoritaris.
Pensem-nos-hi bé. Perquè el tutor privat havia de fer afirmacions falses? Encara hauria patit de temor si hagués visitat un club ‘heterosexual’? D’afirmacions falses n’hauria fet a canvi d’un possible càstig legal si el país hagués comptat amb la llei anti discriminació, amb el matrimoni homosexual i amb l’educació apropiada sobre els drets LGTB? Hauria ocorregut un cas com aquest si les famílies, les amistats, les empreses i les societats locals haguessin estat favorables al col·lectiu? La societat mantingué el seu silenci covard davant la LGTBfòbia, sense assumir-ne cap responsabilitat, i el país sacrificà un individu per posar fi a la situació.
Cicatrius al cor dels joves LGTB
Els estigmes socials sobre el col·lectiu també van deixar cicatrius a la vida individual dels joves LGTB de Corea. Dawoom, organització investigadora dels drets LGTB, va registrar aquestes cicatrius en el seu informe intitulat ‘Investigació sobre les necessitats socials i les realitats dels joves LGTB 2021’.
Segons l’informe, els gais i els homes transexuals, que tenien una forta relació amb els estigmes pels contagis massius d’Itaewon, es preocupave més per retrets o perjudicis per part de les seves persones íntimes que no pas per la contracció de la Covid, el qual els diferenciava d’altres grups de la minoria sexual. A més a més, un cop preguntats de què s’amoïnaven amb els canvis que portessin la Covid, van contestar amoïnar-se d’”un possible outing per rastrejos epidemiològics”, d’”estigmes i discriminacions per orientació sexual i/o per identitat de gènere”, de “la revelació al públic dels espais LGTB d’Itaewon”, entre d’altres.
Sense que terminés la pandèmia de la Covid-19, la verola del mico va atemorir un altre cop la comunitat LGTB. La relació entre les persones de minoria sexual i les malalties és molt complexa. Malgrat tot, hi ha una cosa que ja sabem bé amb seguretat: els actes d’estigmatitzar i d’excloure els grups vulnerables a malalties exerceix un efecte absolutament adversari a la seva prevenció. Ja ho vem veure en la crisi del SIDA als EUA i també en les mesures VIH/SIDA a Corea. Esperem que tothom reconegui que la salut pública i el benestar de la societat es poden complir només en un món igualitari lliure de discriminacions.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 에스텔
Revisió del text redactat: 권태, Miguel
Comments