A Corea encara hi ha una llei que castiga l’homosexualitat. Les forces armades van utilitzar aquesta llei per rastrejar i penalitzar un nombre de militars LGTB. Resumirem quins problemes té aquesta llei i què ha passat en 2022.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 레이
Els assumptes militars són temes tan quotidians com importants a Corea gràcies als conflictes amb Corea del Nord i als debats entorn al servei militar obligatori, entre d’altres. Avui tractarem en breu com estan els drets dels militars LGTB al nostre país. És una petita història sobre l’article 92-6 del Codi Penal Militar, que rep el sobrenom de ‘llei de sodomia’.
De què tracta aquest article?
El Codi Penal Militar és un aparell legal que té com a objectiu penalitzar els crims dels militars i dels funcionaris civils que treballen amb les forces armades. Entre tants articles de què disposa, l’article 92-6 dicta que “el qui hagi practicat el sexe anal o hagi comès altre tipus d’assetjament ha de ser castigat amb la pena de presó de fins a dos anys”.
La versió més antiga comptava amb la paraula ‘gyegan’(계간) en lloc de ‘sexe anal’. ‘Gyegan’ es refereix despectivamente al sexe entre dos homes. És una paraula gairebé morta en els dies contemporanis, pel qual va ser reemplaçat per ‘sexe anal’ a l’any 2013.
Però quin es el problema? L’assetjament s’ha de castigar, no?
Aquí la paraula ‘assetjament’ no vol dir l’abús sexual. La paraula en coreà és ‘chuhaeng’(추행), que és ambígua en els seus significats. En aquest context, es defineix com a ‘comportaments bruts’, que, com en el cas de ‘gyegan’ que acabem de veure, fan referència a actes sexuals entre dos homes. L’article en qüestió està basada en la idea errònia que l’homosexualitat i sobretot les relacions sexuals entre dos homes s’ha de castigar.
L'assetjament que s’entén en sentit comú, és a dir, la vulneració forçosa del dret de l’autodecisió sexual, es pot castigar amb altres articles existents en el Codi Penal Militar, com ara per exemple l’article 92-3. Així mateix, el Tribunal Militar ha confirmat en diverses ocasions que l’objectiu de l’article 92-6 és la protecció de ‘la vida sana i la disciplina’ dels militars. El fet que el seu objectiu no sigui la protecció del dret de l’autodecisió del sexe ha conduit les forces armades a castigar fins i tot les relacions sexuals que van practicar dos homes militars amb consentiment mutu fora del camp militar.
Quan es va aplicar aquest article?
El cas més conegut en els darrers anys és la persecució dels militars LGTB en 2017. El cap d’Estat Major de l’Exèrcit d’aleshores, el General Jang Jun-kyu, va ordenar descobrir qui eren els ‘militars homosexuals’ i penalitzar-los amb l’article 92-6. Van obrir investigacions, sense proves materials i amb motiu de criminalitzar una certa orientació sexual, contra desenes dels militars LGTB i en van fitxar una trentena. El Tribunal Militar General va donar la primera sentència el 24 de maig, condenant una víctima de la persecució a 6 mesos de presó i a un any de suspensió condicional de la pena. Altres víctimes també van ser processats pel tribunal militar amb una acusació semblant.
La versió de l’Exèrcit deia que allò era l’extensió d’una investigació prèviament oberta quant a un militar acusat de difondre pornografia. Tanmateix, el Centre pels Drets Humans Militars de Corea (CMHRK, Center for Military Human Rights Korea) i altres organitzacions civils van descobrir que les víctimes no tenien res a veure amb aquella investigació. L’Exèrcit va interrogar el militar acusat de la difusió de pornografia a fi de saber el perfil d’altres militars LGTB que eren irrellevants amb el cas i va infiltrar a les aplicacions de cites per ubicar-los secretament. Tota aquesta investigació va incloure anàlisis forenses als mòbils de les víctimes sense ordre judicial necessària, discursos d’odi, amenaces de l’outing, entre d’altres. Aquest cas demostra que l’article 92-6 és més que un simple article legal i que es pot fer servir per discriminar sistemàticament els militars LGTB.
Aquest no és l’únic cas. En sobren casos; hi va haver, per exemple, un cas semblant en 2019 a l’Armada, però no posarem tots els detalls en aquesta publicació.
Aquest cas demostra que l’article 92-6 és més que un simple article legal i que es pot fer servir per discriminar sistemàticament els militars LGTB.
Però encara es podria fer servir per castigar abusos sexuals o relacions sexuals practicadas dins el camp militar, no?
En 2008, el Tribunal Suprem de Corea va declarar la innocència d’un oficial militar que va colpejar el genital i pessigar el pit a un soldat davant la presència d’altres. El tribunal considerà que l’article 92-6 havia de castigar “actes sexualment anormals que provoquessin una sensació de fàstic universal i que fossin contraris a l’ètica sexual, com per exemple una relació sexual entre persones del mateix sexe”, afegint que l’acte de l’oficial militar acusat no hi tenia res a veure. Aquesta sentència es va convertir en la espurna que va encendre el moviment civil per l’abolició de l’article 92,6.
En 2010, dos soldats coreans enviats a Líban, un home i una dona, van ser condenats a suspensió temporal d’ofici i a reducció temporal de sou per tenir relacions sexuals dins un destacament militar. Però no se’ls va aplicar l’article 92-6 i els seus càstigs van ser molt menys greus que la pena de presó que estableix aquest article. Si l’objectiu de l’article 92-6 hagués estat veritablement la protecció de la vida sana i la disciplina dels militars tal com confirmava el tribunal militar, una relació homosexual i una heterosexual no haurien rebut una sentència tan desigual.
Els dos exemples citats es contrasten amb la persecució de l’any 2017 quan els militars LGTB van encarar-se amb l’aplicació de l’article 92-6. No serveix per castigar abusos sexuals ni per establir una bona disciplina militar, sinó per discriminar un grup minoritari en base als estereotips socials.
Què està passant en 2022?
La societat civil no mai ha deixat de movilitzar-se. El moviment en contra de l’article 92-6 es va posar en marxa amb força després de la sentència del Tribunal Suprem de 2008 esmentada a l’apartat anterior i ha continuat trucant a la porta del Tribunal Constitucional per la seva abolició. Tot i que el Tribunal Constitucional no va reconèixer la inconstitucionalitat de l’article en qüestió en tres judicis diferents –en 2002, 2011 i 2016–, l’esfera política també va promoure procediments parlamentaris per la seva derogació en 2014 i en 2017, proposats respectivamente per la diputada democràtica Jin Sunmee i pel diputat Kim Jong-dae del Partit de la Justícia.
En 2017, quan es va fer pública la persecució LGTBfòbica de l’Exèrcit, les organitzacions LGTB i la societat civil van presentar instàncies al Ministeri de Defensa i van convocar manifestacions quatre vegades davant la seu del ministeri. Les universitats a tot arreu del país s’hi van solidaritzar amb l’eslògan “(Si voleu emportar-vos-los,) emporteu-vos-me a mi també!”. Les víctimes de la persecució van continuar els seus judicis als tribunals amb el suport de les organitzacions LGTB i de drets humans, comptant anys i canviant de tribunals fins arribar a l’any 2022.
És enguany quan ha arribat una gran notícia. El 21 d’abril, el Tribunal Suprem ha revocat la sentència de l’Alt Tribunal Militar que havia declarat culpable a un de les víctimes. El màxim òrgan judicial ha considerat que una relació sexual practicada per militars del mateix sexe en un espai privat amb consentiment voluntari no es pot castigar amb l’article 92-6. Ha afegit que “en aquests dies dins i fora del país l’homosexualitat ja es considera normal i natural”, implicant la necessitat de modificar la llei amb l’arribada del nou temps. Aquesta sentència històrica ha obert camí cap a altres decisions positives: la fiscalia ha demandat innocència a una víctima i un jutge també ha declarat innocència a un altre. En la política, la diputada Jang Hyeyeong, del Partit de la Justícia, ha tornat a proposar una altra iniciativa per abolir l’article en qüestió.
Però encara queden camins per recórrer. Molts de les víctimes romanen a l’espera de la decisió dels seus jutges i el Tribunal Constitucional ha de jutjar de nou la inconstitucionalitat de l’article. Caldrà vigilar bé què diuen el poder judicial i l’Assemblea Nacional sobre aquesta única llei que penalitza les persones LGTB.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: 레이
Referències (disponibles en coreà)
留言