Les polèmiques inventades davant el ‘lavabo per a tothom’ a les universitats
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 권태
Revisió del text redactat: 레이, 에스텔, 희중, Miguel
Has utilitzat mai el lavabo que es trobava dins una universitat? Doncs cada regió i cada edifici tindrà la seva pròpia cultura de lavabo, però la majoria de les universitats sud-coreanes disposa d’un lavabo per a homes i un altre per a dones, més un altre reservat per a persones amb mobilitat reduïda dins o fora d’aquests dos lavabos convencionals. Ara bé, n’hi ha que se senten exclosos d’aquest sistema de lavabos; sobretot els queers que no caben al binarisme de gènere serien un dels col·lectius que més han reclamat un lavabo alternatiu. Unes quantes universitats de Corea van començar a parlar del ‘lavabo per a tothom’ per aquest motiu.
Després de cinc anys de discussió i debat, el 16 de març passat la Universitat Sungkonghoe va inaugurar el seu ‘lavabo per a tothom’, el primer d’aquest tipus entre les universitats del país. L’esmentada universitat es va fundar per l’Església Anglicana i es coneix com a una de les més progressistes del país. Segons afirma Diversitat Corea (Diversity Korea), organització civil sense ànim de lucre, la idea del ‘lavabo per a tothom’ parteix del reconeixement dels límits que imposen els lavabos convencionals sobre les persones excloses de la normalitat social, com ara persones amb mobilitat reduïda, nens o persones queers. És un lavabo individual que busca eliminar tot tipus d’incomoditats causades pels sistemes binaris excloents: la divisió entre persones discapacitades i no discapacitades, adults i nens, homes i dones, entre d’altres.
Tanmateix, entre tantes propietats que té el ‘lavabo per a tothom’, la premsa sud-coreana va destacar tan sols el fet que fos un lavabo sense gènere i va posar en el punt de mira els coflictes i desacords al voltant del ‘lavabo per a tothom’, donant més veu a les opinions negatives. El que hi ha darrere aquesta situació no només és el manlentès cap al col·lectiu LGTB, sinó també el moviment transexcloent, comunment conegut com a TERF, que està ampliant l’horitzó dins la societat coreana.
Ara bé, n’hi ha que se senten exclosos d’aquest sistema de lavabos; sobretot els queers que no caben al binarisme de gènere serien un dels col·lectius que més han reclamat un lavabo alternatiu. Unes quantes universitats de Corea van començar a parlar del ‘lavabo per a tothom’ per aquest motiu.
De fet, ja coneixem el lavabo sense gènere a la vida quotidiana i el trobem habitualment dins una llar o una avió. Quan ens trobem amb un lavabo molt privat on es puguin practicar excreció o actes d’higiene, no ens fa gens de disgust encara que aquell espai no estigui dividit en dos gèneres. Ara bé, qui s’oposen al ‘lavabo per a tothom’ despisten el concepte del terme ‘lavabo sense gènere’ i inventen un fals afrontament entre les persones LGTB i la resta de la ciutadania, els drets de la qual argumenten que es veuen perjudicats.
El grup LGTBfòbic ha justificat el seu no a instal·lació del ‘lavabo per a tothom’ a la Universitat Sungkonghoe amb l’argument que “promourà l’homossexualitat” i “augmentarà casos d’assetjament sexual contra les dones”. Confondre un espai obert per a les persones LGTB com si fos una amenaça cap a les dones és un pretext perenne. Va tornar a haver-hi la mateixa justificació i el mateix fals afrontament per tal de qüestionar alguns aparells legals que tractaven de la identitat de gènere en l’esborrany de la llei antidiscriminació inclusiva quan uns partits polítics i organitzacions civils treballaven per a la seva legislació.
El moviment transexcloent present a Corea també es recolza al mateix mite del fals afrontament. Pel febrer de l’any 2020, un refús aclaparador per part seva va impedir que una estudianta transgènere que havia rectificat el seu sexe al registre civil entrés a la Universitat Sookmyung de Dones, una de les universitats de dones al país que es van fundar a fi de fomentar l’educació de les dones i que admeten només les estudiantes. “Hem pogut protegir els espais i els drets de les dones”, confirmava el comunicat conjunt que va emetre la cadena del moviment transexcloent dins i fora de la dita universitat. Un altre cop, una confrontació infundada entre les dones i el col·lectiu LGTB es va fer servir per obstaculitzar la protecció dels drets del col·lectiu.
Tal com va ser en el cas del lavabo sense gènere, la societat majoritària polititza tan fàcilment els drets de les persones LGTB i els etiqueten de controvèrsies. Tot i que és imprescindible que tots els integrants d’una comunitat universitària puguin accedir lliurament al lavabo sense patir discriminacions per poder-hi realitzar activitats acadèmiques i de vida diària, el ‘lavabo per a tothom’ rep l’etiqueta de ser un espai de política i d’ideologia. Aquest context va donar a llum al neologisme explícit que és ‘el dret a pixar’ (‘ojumgwon’ en coreà), amb el qual el moviment a favor del ‘lavabo per a tothom’ aspira a despolititzar-se i expressar de la millor manera el caràcter bàsic del nostre cos dotat de dret a l’accés incondicional al lavabo i el del mateix lavabo com a espai d’higiene.
La Universitat Sungkonghoe va poder convertir la instal·lació del ‘lavabo per a tothom’ en un dels seus projectes oficials després de concloure que “en teoria la comunitat estudiantil no s’oposava a la seva instal·lació”, confirmà en una entrevista el professor Park Kyung Tae. Ara caldrà estendre aquest moviment a altres comunitats universitàries i a tota la societat coreana. Aquest moviment ha de continuar fins que altres drets socials que es trobaven oprimits sota discursos d’odi i de reprobació contra els espais del col·lectiu LGTB es visibilitzin i surtin a la superfície.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 권태
Revisió del text redactat: 레이, 에스텔, 희중, Miguel
Referències (disponibles en coreà)
Commentaires