Després de la pèrdua en el tribunal de primera instància, la parella Kim i So va apel·lar contra la sentència. Pel febrer passat, el Tribunal Superior els va reconèixer l’estatus de sostenidor i de beneficiari.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 레이
Revisió del text redactat: Miguel
En 2020, el Servei Nacional d’Assegurances de Salut (SNAS; també conegut NHIS per la seva sigla en anglès) va reconèixer l’estatus de sostenidor i de beneficiari per a Kim Yong-min i So Seong-wook, una parella de fet homosexual. Però un cop coneguda aquesta decisió pels mitjans de comunicació, l’SNAS els hi va anul·lar unilateralment. La parella va recórrer al tribunal, però va perdre sense que els reconogués com a parella de fet. (Llegiu aquest article per saber-ne més). En l’apel·lació, el tribunal de segona instància va implicar un canvi positiu, demanant a l’SNAS aclarir quines diferències hi ha entre les parelles homosexuals i les parelles heterosexuals.
La justícia reconeix per primer cop els drets d’una parella homosexual
El 21 de febrer de 2023, el tribunal de segona instància va anul·lar la sentència del primer judici i va fer costat a la parella Kim i So. Tot i que no va admetre que fossin un matrimoni de fet, va assenyalar que era una discriminació que no poguessin beneficiar-se de les assegurances de salut per ser una parella entre persones del mateix sexe. A la sentència, el tribunal va utilitzar una expressió eufemística ‘unió homosexual’ per evitar el terme ‘matrimoni del mateix sexe’. “Excepte el fet que són del mateix sexe, en realitat formen una comunitat de vida que és idèntica al matrimoni de fet heterosexual, pel qual el matrimoni de fet heterosexual i la unió homosexual són diferents únicament per la composició sexual i per tant es poden avaluar fonamentalment idèntics.” A continuació, va criticar que la decisió de l’SNAS fos errònia. “Que l’SNAS reconegués l’estatus de beneficiari als matrimonis de fet heterosexuals i no el reconegués a una unió homosexual és una discriminació amb motiu d’orientació sexual”, va afegir.
El tribunal va destacar especialment el significat de l’estatus de beneficiari del servei nacional d'assegurances de salut. A Corea, no només les persones amb ingressos, sinó també les que no en tenen, poden gaudir de les assegurances públiques de salut. Per exemple, en cas d’una parella de dues persones de les quals només una té ingressos, l'altra encara pot rebre l’estatus de ‘beneficiari’, és a dir l’estatus de ‘persona dependent’, i gaudir així dels beneficis de les assegurances de salut. "L’estatus de beneficiari de les assegurances públiques de salut tenen com a objectiu garantir l'aplicació de les assegurances públiques de salut a aquelles persones que no tenen capacitat econòmica i que depenen dels membres familiars que treballen per mantenir-se", va assenyalar. A més a més, va indicar que el concepte de família que és elegible per als beneficis de les assegurances de salut podria canviar amb el pas del temps, explicant que l’estatus de beneficiari no es podia limitar només a les famílies legalment definides. Va continuar que "qualsevol persona pot ser minoritari en algun aspecte. Ser minoritari no vol dir res més que ser diferent de la majoria; no vol dir que sigui incorrecte o dolent en si mateix". El tribunal va emfatitzar que "en una societat on es predomina el principi de la majoria, és més necessari prendre consciència dels drets de les minories socials i esforçar-se per protegir-los, i això és també la responsabilitat més greu de la justícia, que és el darrer bastió dels drets humans".
La decisió del tribunal és una mica decebedora perquè va evitar reconèixer la parella del mateix sexe com a pròpia parella de fet. Malgrat això, encara és significatiu perquè va declarar que fins i tot una unió homosexual també ha de ser protegida pel sistema de seguretat social donat que el concepte de comunitat familiar canvia amb el temps i que excloure-la de la seguretat social per ser una minoria és una discriminació. És una notícia encara més per celebrar perquè el tribunal va fer patent que la millora en la visibilització de les minories i la protecció dels seus drets són un deure actiu de l’Estat. També és el primer cas a Corea en què es reconeixen els drets socials d’una parella del mateix sexe, el qual resulta ser un canvi molt més positiu.
L’SNAS, insatisfet amb la sentència
Tanmateix, l’SNAS va manifestar la desobediència al resultat del segon judici i la seva intenció de recórrer al Tribunal Suprem. Aquesta desobediència es contrasta a la situació del Japó, on la unió civil entre persones del mateix sexe (Same sex partnerships en anglès) ja va entrar en vigor en 2015 o a la situació de Taiwan, on es va legalitzar el matrimoni igualitari en 2019. L’SNAS no es retira de la batalla judicial per no reconèixer l’estatus de beneficiari a una minoria social.
Després de la sentència, la parella Kim i So va celebrar la decisió del tribunal i va expressar els seus sentiments. "És una victòria per a totes les persones que volen una societat igualitària per a les parelles homosexuals". No obstant això, tal com va revelar la parella en una entrevista, també hi va haver diverses discriminacions en el procés judicial, com ara quan no va poder rebre el correu certificat del cònjuge que s'hauria rebut sense problemes si haguessin estat una parella heterosexual. La discriminació es produïa amb freqüència per tots els racons de la vida sense que se n’adonessin. Esperem que aquesta sentència, que és alhora emocionant i decepcionant, obri camí cap a més canvis progressius, més enllà de proporcionar el servei de seguretat social.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 레이
Revisió del text redactat: Miguel
Referències (disponibles en coreà)
Comments